Del darrer Consell de Govern de la UdG, celebrat el passat 18
de setembre, sobretot van transcendir als mitjans la fixació de la data de les
eleccions a rector/a i la implicació de la Universitat en la Taula pel Dret a
Decidir de la ciutat de Girona. No obstant això, a la sessió es van prendre
altres acords que considerem prou rellevants i que palesen el tarannà i les
idees de futur del govern actual de la UdG.
D'una banda, no cal dir que celebrem que la Universitat
s'incorpori a la Taula pel Dret a Decidir, si això ha de servir per avançar cap
a l'autodeterminació. El posicionament es va justificar omplint-se la boca amb
l'argument que la UdG "mai és aliena al sentir de la
societat de la qual forma part". Doncs bé, si és així, ¿per què es va
rebutjar donar suport a la vaga indefinida de docents de les Illes Balears, tal
com va proposar la representació del PAS? Solidaritzar-se amb una lluita per la
dignitat educativa que ha generat un ampli consens en la societat catalana
hauria de ser un exercici natural per a una universitat que es proclama
arrelada al territori i compromesa amb la llengua i la cultura catalanes, la
justícia i la solidaritat. Tal vegada l'aversió visceral a la paraula vaga (no diguem ja indefinida) va pesar més sobre el govern de la UdG que la defensa d’aquests
valors.
Quant a les eleccions a rector/a, després d'un cert debat es
va desestimar celebrar-les mitjançant vot electrònic, tot i que aquest sistema
ja ha estat experimentat amb èxit, per exemple a les darreres eleccions a
Claustre, que són més complexes de gestionar. Resulta paradoxal que la UdG faci
bandera de la seva eina de gestió de processos electorals, la vengui com un
referent per a les altres universitats catalanes, i al mateix temps renunciï a
utilitzar-la amb arguments peregrins com ara que la votació electrònica
requereix un grau de maduresa i de cultura en relació amb l’ús de les TIC que
encara no s’ha assolit socialment. Els representants del PAS han demanat
reiteradament que s'informi dels costos que suposa gestionar el procés
d’elecció amb un sistema i amb l’altre, però fins al moment no han rebut
resposta.
Finalment, el Consell de Govern també va aprovar, amb uns pocs
vots en contra, la creació d'un nou centre adscrit (Centre d'Estudis de
Postgrau), a partir de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació,
a fi d'oferir màsters oficials a preu privat. Aquesta operació es justifica per
la necessitat d'una major "flexibilitat" que permeti impartir màsters
d'alt nivell que la UdG no podria oferir a preu públic sense perdre-hi diners.
A la pràctica, representa un nou pas cap a un model d'universitat molt allunyat
dels principis de servei públic, universalitat i igualtat d'oportunitats, ja
que promou la segregació entre estudiants de primera (els que poden costejar
els màsters d'alt nivell) i de segona (els que forçosament queden relegats als
estudis més assequibles), alhora que facilita la privatització encoberta de
l'ensenyament superior i la precarització dels contractes de treball.
En uns moments en què la comunitat educativa i la societat
catalana en general es troben en una cruïlla decisiva, convé clarificar al
màxim les posicions d'uns i altres respecte al futur de les nostres institucions.
Per això insistirem a conèixer el posicionament de la persona o persones que
presentin la seva candidatura al rectorat sobre aquestes i altres qüestions. Algunes
de les decisions adoptades en el darrer Consell de Govern ens mostren un cop
més que l’ensenyament públic i de qualitat no només està amenaçat pels Werts i
els Bauzás de torn, i que caldrà una mobilització ferma i constant per
continuar defensant-lo.
Col·lectiu PAS UdG contra les Retallades
Girona, 9 d’octubre de 2013