dilluns, 10 de novembre del 2014

Text llegit al Claustre relatiu a la petició de retirada del títol Honoris Causa a Encarnacion Roca

Un dels atacs més importants al reconeixement de les realitats nacionals de l’Estat va produir-se quan el TC va retallar l’Estatut d’Autonomia del 2006 aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble de Catalunya.
Això va iniciar un procés que ha portat la ciutadania a manifestar-se a favor d’un trencament amb l’Estat espanyol. Vist que els intents de canviar l’Estat per buscar un encaix de Catalunya han fracassat l’un darrere l’altre, finalment els catalans i les catalanes ens hem adonat que l’única sortida passa per l’autodeterminació. I com que som tradicionalment demòcrates i hereus d’un dels parlaments més antics del món, volem fer les coses com en els països normals i dirimir-ho a les urnes.
La demanda ciutadana ha estat escoltada pels seus representants polítics i en aquesta legislatura el Parlament hi ha donat resposta política redactant i desenvolupant un marc legal on tingui cabuda la pràctica més bàsica de qualsevol sistema democràtic: votar.
I aquí hem topat de nou amb l’Estat. Ni referèndum, ni consulta, ni procés participatiu. El Govern espanyol, conscient que determinades formes d’impedir el procés avui serien inacceptables, utilitza altres vies de bloqueig: defugint les seves responsabilitats polítiques i convertint-les en qüestions legals; utilitzant el Tribunal Constitucional com a dic de contenció.

Ens podríem preguntar si per la seva mateixa naturalesa el TC és realment un òrgan judicial i no polític, quan 10 dels seus 12 membres són triats directament pels poders executiu i legislatiu. En qualsevol cas, que un tribunal clarament polititzat, que per la seva trajectòria ha quedat absolutament desprestigiat, pretengui estar per damunt de la voluntat majoritària de milions de persones, és del tot ridícul. I s’escau que una d’aquestes 12 persones és doctora honoris causa per la nostra Universitat.
A mitjan 2012 es va produir la renovació de 4 vacants del Tribunal Constitucional, i la Dra. Encarnació Roca Trias va accedir a la magistratura del TC per acord de PP i PSOE i amb l’aprovació de Convergència i Unió.
Uns mesos abans, el 13 d’abril de 2012, havia estat investida doctora honoris causa de la Universitat de Girona “per les seves cabdals aportacions a la pervivència, consolidació i desenvolupament del dret civil de Catalunya; per la seva significativa contribució a la renovació i modernització del Dret civil en general, tant des de l’àmbit doctrinal com des de l’àmbit jurisprudencial; pel seu compromís amb Catalunya i les seves institucions i per l’aplicació dels seus coneixements universitaris i acadèmics al servei del progrés del país”.
A la laudatio prèvia, el Dr. Miquel Martín va dir: “El jurista ha de seguir uns criteris, unes regles, unes pautes. Això no significa, però, que la seva activitat sigui la d’un autòmat. Els seus coneixements, la seva tècnica jurídica i la seva sensibilitat contribueixen decididament a configurar la realitat”. En aquest sentit destacava la vocació de la Dra. Roca de buscar la renovació i adoptar sentències arriscades i valents.

El 23 de gener del 2013 el Parlament va aprovar la Declaració de sobirania, que definia Catalunya com un “subjecte polític i jurídic”. El tribunal espanyol, ja amb la magistrada progressista Encarna Roca, va acordar-ne per unanimitat la suspensió en admetre a tràmit la impugnació presentada pel Govern espanyol. El 7 de juny, els lletrats del Parlament van sol·licitar l’aixecament immediat de la suspensió, petició que va ser també desestimada per unanimitat. Finalment, el 25 de març de 2014, novament per unanimitat, el TC va tombar la declaració en els seus aspectes essencials.
Alguns sectors van mostrar-se relativament satisfets per la sentència en entendre que obria una escletxa cap a un dret a decidir emmarcat en la Constitució, però el que és evident és que el Tribunal va anul·lar una declaració exclusivament política sobre la dubtosa base que “podia” produir efectes jurídics.
En declaracions a la premsa la magistrada catalana va admetre que es tractava d’un “problema polític”, però no va formular cap vot particular ni va manifestar disconformitat amb la resolució; al contrari, es felicitava de la unanimitat aconseguida.
Com és sabut, el 29 de setembre d’enguany i en temps rècord el Constitucional va admetre a tràmit per unanimitat els recursos de l’Estat contra la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9N, i per tant tots dos van quedar automàticament suspesos.
I per esmentar dos altres casos recents, no relacionats amb el sobiranisme:

  • El 21 d’octubre el TC també va admetre a tràmit per unanimitat el recurs del Govern contra l’anomenat decret de pobresa energètica, que també ha quedat automàticament suspès. Amb aquesta norma es pretenia que les famílies que acreditessin una situació de manca de recursos econòmics estiguessin protegides del tall de subministrament de gas i electricitat entre els mesos de novembre i març.
  •  El 24 d’octubre el Govern espanyol va acordar recórrer al Tribunal Constitucional els articles de la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic a Catalunya pels quals es prohibeix la tècnica de fractura hidràulica coneguda com a fracking. Si, com és previsible, el recurs s’admet també a tràmit, els articles quedaran suspesos.
En tots aquests recursos encara per resoldre, és cert que segons la llei l’admissió a tràmit pel TC d’una impugnació del Govern contra una norma provoca automàticament la seva suspensió cautelar, i que el vot en contra només es pot basar en defectes de forma. Però també és cert que la Dra. Roca mai s’ha manifestat contrària a aquest automatisme absurd, que provoca indefensió en la part impugnada, ni tampoc ens consta que hagi instat o s’hagi mostrat favorable a l’aixecament posterior de la suspensió en cap cas.
Una persona tan vinculada a la catalanitat, membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans, Creu de Sant Jordi, doctora honoris causa per la UdG, podria haver dimitit del seu càrrec en protesta per aquesta allau d’atacs a les resolucions del Parlament de Catalunya i a la voluntat majoritària del poble català, o si més no podria haver manifestat la seva oposició a la instrumentalització política del Tribunal del qual forma part. Però no ha fet res d’això.
Si l’actuació de la magistrada ha estat prou decebedora en tots aquests casos, el que a parer nostre ja és una actuació definitivament rebutjable és l’admissió a tràmit i suspensió cautelar de la segona “consulta”, que de fet consistia en un mer exercici d’expressió i participació ciutadanes. Com és possible que per unanimitat, i per tant amb el vot de la Dra. Roca, s’hagi admès un recurs que, en aquest cas, i de manera antijurídica, ni tan sols fa referència a cap acte administratiu o decret llei?
Retornem doncs a la laudatio de l’acte d’investidura de la Dra. Roca per fer dues consideracions:

  • En primer lloc, com deia el Dr. Miquel Martín, un jurista ha de seguir les normes però no és un autòmat. La magistrada no està lligada de peus i mans, té una veu i la pot utilitzar, però sembla que les decisions valentes, si més no en l’àmbit que ens ocupa, les ha deixat enrere.
  • En segon lloc, constatem que efectivament l’activitat de la Dra. Encarna Roca com a membre del TC contribueix decididament a configurar la realitat. Llàstima que es tracti d’una realitat en què ni podem votar sobre el nostre futur polític, ni podem protegir la ciutadania més castigada per la crisi, ni podem prohibir una pràctica lesiva per al territori.
Naturalment, la Dra. Roca exerceix el seu càrrec com ella creu oportú, i sobre això, ens agradi o no, no tenim res a dir, però sí que pensem que part dels motius que justificaven la seva investidura com a doctora honoris causa, concretament “el seu compromís amb Catalunya i les seves institucions” i “l’aplicació dels seus coneixements universitaris i acadèmics al servei del progrés del país” ja no són vàlids.
La demanda que avui fem al Claustre no pretén posar en dubte els mèrits professionals ni acadèmics de la Dra. Encarna Roca; això està fora d’aquest debat. Tampoc pretén atacar els seus posicionaments; és lliure de pensar com vulgui, i de canviar d’opinió si vol, i ni aquest ni cap altre òrgan és competent per jutjar-la.
El que avui demanem, simplement, és que la Universitat procedeixi a reajustar una situació. Quan els fonaments que sostenen una resolució deixen de ser vàlids, cal revisar la resolució. La premissa del compromís amb Catalunya de la Dra. Encarna Roca avui és obsoleta, i per tant també ho és la distinció que n’era conseqüència.
Qui té un compromís amb Catalunya i ha de mantenir-lo per sobre de tot és aquesta institució. Avui dia el clam majoritari del país és poder decidir sobre el seu futur; per tant, no és raonable que la Universitat mantingui una distinció basada en la contribució al progrés del país a qui amb la seva actuació dificulta aquest progrés.
Per tot el que s’ha exposat, demanem al Claustre de la Universitat de Girona que insti el Consell de Govern a fer els passos necessaris per retirar la distinció honoris causa a la Dra. Encarnació Roca Trias.


dijous, 10 d’octubre del 2013

Reflexions sobre el darrer Consell de Govern de la Universitat de Girona

Del darrer Consell de Govern de la UdG, celebrat el passat 18 de setembre, sobretot van transcendir als mitjans la fixació de la data de les eleccions a rector/a i la implicació de la Universitat en la Taula pel Dret a Decidir de la ciutat de Girona. No obstant això, a la sessió es van prendre altres acords que considerem prou rellevants i que palesen el tarannà i les idees de futur del govern actual de la UdG.
D'una banda, no cal dir que celebrem que la Universitat s'incorpori a la Taula pel Dret a Decidir, si això ha de servir per avançar cap a l'autodeterminació. El posicionament es va justificar omplint-se la boca amb l'argument que la UdG "mai és aliena al sentir de la societat de la qual forma part". Doncs bé, si és així, ¿per què es va rebutjar donar suport a la vaga indefinida de docents de les Illes Balears, tal com va proposar la representació del PAS? Solidaritzar-se amb una lluita per la dignitat educativa que ha generat un ampli consens en la societat catalana hauria de ser un exercici natural per a una universitat que es proclama arrelada al territori i compromesa amb la llengua i la cultura catalanes, la justícia i la solidaritat. Tal vegada l'aversió visceral a la paraula vaga (no diguem ja indefinida) va pesar més sobre el govern de la UdG que la defensa d’aquests valors.
Quant a les eleccions a rector/a, després d'un cert debat es va desestimar celebrar-les mitjançant vot electrònic, tot i que aquest sistema ja ha estat experimentat amb èxit, per exemple a les darreres eleccions a Claustre, que són més complexes de gestionar. Resulta paradoxal que la UdG faci bandera de la seva eina de gestió de processos electorals, la vengui com un referent per a les altres universitats catalanes, i al mateix temps renunciï a utilitzar-la amb arguments peregrins com ara que la votació electrònica requereix un grau de maduresa i de cultura en relació amb l’ús de les TIC que encara no s’ha assolit socialment. Els representants del PAS han demanat reiteradament que s'informi dels costos que suposa gestionar el procés d’elecció amb un sistema i amb l’altre, però fins al moment no han rebut resposta.
Finalment, el Consell de Govern també va aprovar, amb uns pocs vots en contra, la creació d'un nou centre adscrit (Centre d'Estudis de Postgrau), a partir de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, a fi d'oferir màsters oficials a preu privat. Aquesta operació es justifica per la necessitat d'una major "flexibilitat" que permeti impartir màsters d'alt nivell que la UdG no podria oferir a preu públic sense perdre-hi diners. A la pràctica, representa un nou pas cap a un model d'universitat molt allunyat dels principis de servei públic, universalitat i igualtat d'oportunitats, ja que promou la segregació entre estudiants de primera (els que poden costejar els màsters d'alt nivell) i de segona (els que forçosament queden relegats als estudis més assequibles), alhora que facilita la privatització encoberta de l'ensenyament superior i la precarització dels contractes de treball.
En uns moments en què la comunitat educativa i la societat catalana en general es troben en una cruïlla decisiva, convé clarificar al màxim les posicions d'uns i altres respecte al futur de les nostres institucions. Per això insistirem a conèixer el posicionament de la persona o persones que presentin la seva candidatura al rectorat sobre aquestes i altres qüestions. Algunes de les decisions adoptades en el darrer Consell de Govern ens mostren un cop més que l’ensenyament públic i de qualitat no només està amenaçat pels Werts i els Bauzás de torn, i que caldrà una mobilització ferma i constant per continuar defensant-lo.

Col·lectiu PAS UdG contra les Retallades

Girona, 9 d’octubre de 2013

diumenge, 2 de juny del 2013

Manifest davant la celebració del I Congrés Biennal de Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica

Davant la celebració a Girona del I Congrés Biennal de Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica, organitzat per la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG, els membres del Personal d’Administració i Serveis de la Universitat de Girona sotasignats volem manifestar que:


  • El fet que l’organització convidi ponents com Felip de Borbó, Rodríguez Zapatero o Ruiz Gallardón fa palesa la manca de capacitat de la UdG per adonar-se de la realitat social que l’envolta. Aquests personatges representen valors molt allunyats dels principis que els Estatuts de la UdG determinen, i en molts casos cal considerar-los com els culpables del patiment que les famílies estan suportant aquests dies.
  • Especialment preocupant és la fixació que té la UdG per convidar membres de la monarquia espanyola als actes que organitza. Aquesta institució anacrònica ha representat històricament la persecució del coneixement i ha fomentat la desigualtat social, la discriminació de la dona i l’opressió del poble català. La seva figura, envoltada d’escàndols, es troba en una situació de pèrdua accelerada d’acceptació social, i no podem tolerar que la universitat pública serveixi de plataforma per netejar la seva imatge institucional.
  • Davant el perill de la privatització de les universitats, hem de manifestar el nostre malestar davant la participació de determinades empreses multinacionals en la normalitat universitària. Algunes d’aquestes empreses com Caixabank, Telefónica, Abertis, Agbar o Repsol són responsables en gran mesura de la crisi financera en què ens trobem, de la privatització dels serveis públics, de l’empitjorament de les condicions laborals i de l’espoli a què són sotmesos els països llatinoamericans.
  • Davant els atacs que està patint la nostra llengua considerem un insult que la UdG organitzi un congrés a la ciutat de Girona on els idiomes oficials són només el castellà i el portuguès. Aquest fet encara és més greu si tenim en compte que segons els Estatuts de la UdG la llengua pròpia de la Universitat és el català i una de les seves obligacions és promoure el seu ple ús en tots els seus àmbits.
  • Critiquem la hipocresia del rectorat, que d’una banda es suma sense cap tipus de problema als manifestos de l'ACUP en defensa de l'educació pública i contra les retallades en recerca i educació, a favor del català i del dret a decidir, mentre per altra banda oblida els seus posicionaments institucionals i convida amb tots els honors els representants d’aquestes polítiques. Es demostra així la manca de compromís de la institució amb la realitat del procés nacional del país.


L’ensenyament superior, com la resta de serveis públics, està patint una serie d’atacs que posen en perill la seva subsistència i l’accés universal sense cap tipus de discriminació als serveis que ofereix. Aquest congrés concentrarà representants dels culpables de l’atac frontal que estem patint, i la UdG, en lloc de lluitar per garantir la seva supervivència, els obre la porta perquè puguin netejar la seva imatge.

Per tot plegat, com a membres de la comunitat universitària, ens desmarquem completament de l’organització d’aquest Congrés, hi mostrem el nostre més profund rebuig, demanem públicament als dirigents de la UdG que reconsiderin la seva actitud i donem suport als actes de protesta convocats els propers dies per diferents plataformes.

diumenge, 15 de juliol del 2012



En nom de tots els claustrals del PAS de AdP (Assemblea de PAS)

Després de més 2 anys d’assumir i gestionar les retallades tant del Govern de la Generalitat
com de l’Estat, després de l’augment de taxes universitàries, després de la reducció substancial
dels crèdits docents, després de l’augment de la dedicació del professorat, després de les
reduccions de sou i dels drets socials, després de la pèrdua de poder adquisitiu dels
treballadors de la UdG, en definitiva, considerem que estem assistint a un procés de
desballestament i privatització de la universitat pública.

Quant als assumptes concrets que afecten al PAS li volem expressar el nostre absolut rebuig a
la manca de respecte amb què som tractats. El passat 4 de juny a la carta adreçada a la
comunitat universitària fa referència a la retallada en beques i vostè diu. La uD g “posarà en
marxa les mesures convenients per atenuar les conseqüències d’aquesta convocatòria: no es
pot acceptar de cap manera, per la indefensió que causa a les persones afectades”. Totalment
d’acord. Però li recordem que nosaltres, el PAS, també ens sentim indefensos.

1. Pràcticament mai obtenim la informació que demanem, en aspectes tan sensibles com
les nostres nòmines (se’ns ha aplicat una retallada i hem hagut d’exigir l’import
d’aquesta i la manera com ha estat calculada), els nostres horaris (a hores d’ara encara
no sabem com ni quan s’aplicaran) i les nostres condicions laborals en general.
2. Des de fa dos anys li reclamem que es posi al capdavant de les protestes i de l’oposició
a les retallades que provenen tant del govern català com del central. No en tenim prou
amb les explicacions que ens ha donat fins ara. ¿Com pensa afrontar les futures
mesures que de ben segur vindran? ¿Què ha de passar perquè es declari insubmisa i es
posi sense ambigüitats al costat dels treballadors i en general de la comunitat
universitària?
3. Un cop més, reivindiquem el que no caldria reivindicar: transparència. Per què es va
amagar l’assemblea de la CRUE, igual com la visita del president Mas el desembre
passat? Per què continuem sense conèixer les retribucions íntegres dels alts càrrecs, o
les despeses pressupostàries en matèries com dietes, protocol i altres?

Qüestionar el sistema i reivindicar drets no hauria de ser considerat un atac, i en aquest sentit,
i com a membres de la comunitat universitària, li demanem respostes concretes:


  1. Continua afirmant que tot aquest procés respon només a necessitats d’austeritat econòmica, i no a un canvi de model universitari?
  2. On queda l’autonomia universitària si es limita a acatat les ordres del govern autonòmic i estatal?
  3. És conscient que s’ha creat una gran fractura en el si de la comunitat universitària i que no està fent res per evitar-ho?


Li demanem un cop més un gest de valentia: si creu en la universitat pública, ha de ser
conscient que la situació és insostenible; defensi l’autonomia universitària, busqui suports i
aliances i planti cara les retallades. Si la universitat en què vostè creu és una altra, com sembla,
per responsabilitat dimiteixi.

dijous, 24 de maig del 2012





Comunicat de suport als estudiants tancats al Rectorat de la Universitat de Girona


L’Assemblea de PAS, la Plataforma UdG, el Consell d’Estudiants, les seccions sindicals de CCOO, CSI-F i UGT i les juntes i comitès de PAS i PDI de la UdG volem manifestar el nostre suport al col·lectiu d’estudiants que ahir van ocupar el Rectorat de la Universitat de Girona i a les seves reivindicacions, que també són les nostres:
  • Insubmissió de la Universitat a les retallades.
  • Congelació de les taxes.
  • Prou acomiadaments.
  • Posicionament públic en favor dels encausats pels fets del 16 de desembre o dimissió de la rectora
  • No a la privatització de serveis.
  • Més democratització i transparència per part dels òrgans de govern de la universitat.

L’acció dels estudiants s’emmarca en el seguit de protestes que s’han estat duent a terme ja des de maig de l’any passat per part de tots els col·lectius de la Universitat de Girona (i de la resta d’universitats públiques catalanes) contra l’onada de retallades impulsades pels governs estatal i autonòmic amb el pretext de la crisi econòmica i que estan portat el model d’universitat pública al caire del col·lapse.
Juntament amb les retallades en educació, volem expressar el nostre rebuig a les retallades socials i en definitiva als atacs als nostres drets com a ciutadans i ciutadanes.
La situació exigeix dels governs de les universitats un posicionament ferm en defensa de l’autonomia universitària i dels valors que inspiren el servei públic que representen.  Arreu de l’Estat hi ha universitats que estan plantant cara a les agressions contra el sistema universitari i que plantegen el desacatament a les retallades. 
El passat dia 22 de maig, amb motiu de la vaga i la mobilització de tot l’ensenyament català, ens hauria agradat veure la nostra rectora al capdavant de la manifestació. Però la realitat és una altra: el Rectorat de la UdG exhibeix un doble llenguatge lamentable, ja que al mateix temps  que manifesta la seva oposició a les mesures d’”ajust”, aplica totes les retallades, en alguns casos amb un zel considerable, manté la més absoluta opacitat i està duent a aprovació diferents mesures que van en detriment de la democràcia interna de la institució i obren la porta a l’entrada del sector privat.
Exigim, una vegada més, que el Govern de la UdG es posicioni clarament en contra de totes les retallades, tant les provinents del Govern de la Generalitat com les imposades pel Govern Central.

Per una universitat Pública i de Qualitat
Defensar la universitat Pública és cosa de tots i totes!!!

divendres, 4 de maig del 2012

Proposta representants del PAS als òrgans de govern

El dia 03 de maig de 2012 ens hem reunit els representants claustrals del PAS per consensuar la representació als diferents òrgans derivats del Claustre. El resultat ha estat el següent:
  • Consell de Govern: Marta Viltró, Oriol Pellicer, Sònia Senent i Íngrid Aznar. Les dues darreres s'alternaran la tercera plaça al CdG, 2 anys cadascuna començant per la Sònia(*).Suplents: Fina Roldan, Montse Linde, Natàlia Adell i Toni Pineda.
  • Mesa del Claustre: Gemma Santed i Toni Pineda. Suplents: Núria Cárcamo i Sílvia Terradas.
  • Comissió Electoral: Montse Linde. Suplent: Pep Fortià.
  • Consell Social: Si seguim amb els acords PAS-F/PAS-L tocaria a la Sònia i d'aquí 2 anys a l'Íngrid.


La primera decisió que hem pres ha estat renunciar a les retribucions per les assistències a les reunions del Consell Social. Ara caldria que entre tots decidíssim quina finalitat volem reclamar per a la partida que s'estalviaran: FAS del PAS, beques del Consell Social, cooperació, etc (poso com a exemple el que ha sortit a la reunió). 

Esperem que serveixi com a exemple.

No cal dir que intentarem ser el màxim de transparents i fer arribar la informació dels claustres, CdG i comissions delegades a tothom que ho vulgui.





(*)La tercera plaça al CdG és per designació de la Rectora, però esperem que seguirà admetent les nostres recomanacions de representació com fins ara.

dijous, 29 de març del 2012

Claustrals representants del PAS

Membres proclamats de forma definitiva:

Sector PAS funcionari

CIRCUMSCRIPCIÓ UNIVERSITAT DE GIRONA

Ordre            Candidat/a               Candidatura              Sigles

1  CANTALOSELLA FONT, DANIEL  Assemblea de PAS  ADP
2  LINDE AGUIRRE, MONTSE  Assemblea de PAS  ADP
3  VILTRÓ ROMO, MARTA  Assemblea de PAS  ADP
4  PIÑA DOTES, ANA M.  Assemblea de PAS  ADP
5  SANTED BRUSI, GEMMA  Assemblea de PAS  ADP
6  ROLDÁN COBO, JOSEFA  Assemblea de PAS  ADP
7  PLANAS PUIGBERT, PAU  Assemblea de PAS  ADP
8  RODRÍGUEZ MALDONADO, JESÚS  Assemblea de PAS  ADP
9  SENENT CROUS, SÒNIA  Assemblea de PAS  ADP
10  FERRER BLANCH, JOSEP  Assemblea de PAS  ADP
11  MASET LLADÓ, MARIA DOLORS  Assemblea de PAS  ADP
12  ANTON DUARTE, FRANCESC  Assemblea de PAS  ADP
13  AGÜERA PARDO, CRISTINA  Assemblea de PAS  ADP
14  CARCAMO TRAPERO, NURIA  Assemblea de PAS  ADP
15  LÓPEZ VEGAS, CARME  Assemblea de PAS  ADP
16  DOLL PETIT, RUBEN  Assemblea de PAS  ADP
17  GIRONELLA DÍEZ, DAVID  Assemblea de PAS  ADP
18  CAROS DILME, CONSOL  Assemblea de PAS  ADP
19  AGÜERA AGÜERA, DOLORS  Assemblea de PAS  ADP
20  BOSCH SOLERA, ÀNGEL      
21  MONGE FERNÁNDEZ, EVA  Assemblea de PAS  ADP
22  MORENO RODRÍGUEZ, OLGA  Assemblea de PAS  ADP

Sector PAS laboral

CIRCUMSCRIPCIÓ UNIVERSITAT DE GIRONA

Ordre             Candidat/a              Candidatura             Sigles

1  CLIMENT MIQUEL, M. AURORA  Assemblea de PAS  ADP
2  PELLICER SABRIA, ORIOL  Assemblea de PAS  ADP
3  PUIGMAL VILALLONGA, EMMA  Assemblea de PAS  ADP
4  NIELL ALABAU, NÚRIA  Assemblea de PAS  ADP
5  ADELL CALVET, NATALIA  Assemblea de PAS  ADP
6  FORTIÀ SOLÉ, JOSEP MARIA      
7  PINEDA PUJOL, ANTONI  Assemblea de PAS  ADP
8  PRAT ARMENGOL, MONTSERRAT  Assemblea de PAS  ADP
9  VALENTÍ COLL, ROBERT      
10  AZNAR JUNCA, INGRID  Assemblea de PAS  ADP




     
Candidats proclamats de forma condicional:

PAS Funcionari: Josep Roca Ylla, Miquel Serra Fernàndez
PAS Laboral  Miquel Basart Hernández, Sílvia Terrades Vila

Informació extreta de l'acord de la Comissió Electoral de la UdG